La Botiga
Çò que fasèm
-
Bulletin intèrn
-
Projèctes culturaus
- + La plaqueta de presentacion 2019/2020
- + Spectacle de Noël: Le murmure du pastre
- + Carnaval tradicionau: Lo Triò Petaçons
- + Cònte Musicau: lo violon dei bòscs
- + Còntes de Provença
- + Atalier Danças tradicionalas
- + Creacion de Còntes
- + La Ràbia dei dieus
- + Carnaval es arribat
- + Creacion musicala amé Liza
- + Formulari de reservacion
-
Nòstreis intervencions
- + 26/02/2017-Corrier a M l’Inspector d’Academiá dei Bocas dau Ròse
- + 10/08/2016-Occitania, lo gròs embròlh
- + 20/07/2015-Corrier a M l’Inspecteur d’Académie
- + 12/06/2015-Corrier a M lo DASEN de Vau-clusa
- + 10/06/2015-Corrier a M lo DASEN dei Bocas dau Ròse
-
Proposicion de lei
- + 01/07/2011
La lei davant lei senators - + 29/05/2011
Corrier ai senators PACA - + 30/01/2011
Lo tèxte depausat per lo grope UMP - + 26/01/2011
Lo tèxte depausat per lo grope PS, UMP, Verds - + 22/09/2010
Proposicion de lei sus lei lengas regionalas: la responsa de J-J. Urvoas - + 08/09/2010
Proposicion de lei sus lei lengas regionalas: corrier ai deputats PACA - + 02/08/2010
Proposicion de lei sus lei lengas regionalas
- + 01/07/2011
-
Lo Forum d'òc
- + 01/12/2015-Corrier a M. le DASEN
- + 19/08/2015-Corrier au jornadier "la Provença"
- + 12/07/2015-Corrier a M le DASEN du 13
- + 02/07/2015-Corrier a M le DASEN dau 05
- + 02/07/2015-Corrier a M le DASEN dau 04
- + 12/06/2015-Corrier au rector Ac. Ais-Marselha
- + 11/06/2015-Corrier au rector Ac. Ais-Marselha
- + 28/04/2015-Corrier au rector Ac. Ais-Marselha
- + 6/05/2014
Corrier ai Conselhers regionaus PACA - + Aderar au Forum d'oc
- + Creacion dau Forum d'oc
- + La platafòrma dau Forum d'òc
- + Sessien plenièra dau forum d'oc 2014
-
Vida associativa
Adesion en linha
Podètz aderir a L'AELOc despuei lo site, e pagar vòstre escotisson en linha.
Ensenhament
-
Cors de provençau-lenga d'òc
-
Dins lei classas...
- + "Lo Oai Provençau" au lycèu de l'Arc d'Aurenja
- + Abrieu de 2013
Vernègue, a la recèrca de la Cabra d'Òr - + Collectatge en Camarga amé lei liceans dau licèu de l'Arc d'Aurenja
- + Projèctes culturaus: André Gabriel en Aubanha
- + Viatge escolar dins lei valaas occitanas d'Itàlia
- + 04/11/2010
Viladieu (84), jornada de sensibilisacion - + Jornadas de formacion dei professors dins la Vau-clusa
-
Leis articles d'Aquò-d'Aquí per la classa
-
Libres e pedagogia
Legit dins lo jornau...
-
"Accents", la revista dau Conseil Général 13
- + Quàsi 7000 escoulan fan de prouvençau
- + Creisse l'efectiu dei cors d'occitan- octòbre de 2008
- + Edicion de "Pelut"-març de 2006
- + Ensenhament dins lei collègis-decembre de 2007
- + Ensenhament dins lei collègis-mai de 2007
- + Ensenhament dins lo primari-març de 2008
- + Lei Cantejadas-setèmbre de 2008
- + Lo colloqui de l'Aeloc-genier de 2010
- + Quora lo provençau se renfòrça a l'escòla-decembre de 2009
- + Teatre: "Oc en scène"
-
Projèctes culturaus
-
Collòquis e rescòntres
-
Faire parlar lo país
Videòs
-
Projèctes culturaus
-
Cantejadas de 2011
-
Cantejadas de 2013
-
Cantejadas de 2015
-
Archius
- Lei collòquis
- Lo collòqui de junh 2004 a La Fara-deis-Oliviers
- Lo collòqui de junh de 2006
- Lo collòqui de novèmbre de 2009
- Lo collòqui de novembre de 2011
- Lo collòqui de novembre de 2013
- Lo collòqui 2015 en Eigalièras
- Nòstreis intervencions
- 2012
- 2011
- 2010
- 2009
- 2008
- Vida associativa
- Divèrs
- Projèctes culturaus
- 2008/2009
- 2009/2010
- 2010/2011
-
Musica: Leis instruments tradicionaus
-
Faire parlar lo país, Aups de Provença Auta, rendut-còmpte
-
Teatre: Estrange Estrangier
-
Carnaval tradicionau: Lo Triò Petaçons
-
Ataliers
-
Faire parlar lo país
-
La plaqueta de presentacion 2010/2011
-
Còntes de Provença
-
Lei jornadas de Perna,
rendut-còmpte -
Octòbre de 2010
Programa dei jornadas de Perna
-
- 2011/2012
-
Cantejadas de 2011, Rendut-compte
-
Faire parlar lo pais a Lanhas (84)
-
Ataliers Danças e Creacion de Còntes
-
Lise Gros en HauteProvence-décembre 2011
-
La plaqueta de presentacion 2011/2012
-
Musica: Leis estruments tradicionaus
-
Teatre: Patapim-Patapam
-
Carnaval tradicionau: Lo Triò Petaçons
-
Còntes de Provença
-
Faire parlar lo país-La Ràbia dei Dieus
-
La Mala ais Alboms
-
Ataliers Danças e Creacion de Còntes
-
- 2012/2013
-
La plaqueta de presentacion 2012/2013
-
Palmarès dau Pres dei Joines 2013
-
La Mala ais Alboms
-
Còntes de Provença
-
Musica: Leis estruments tradicionaus
-
Teatre: Quant còsta ?
-
Carnaval tradicionau: Lo Triò Petaçons
-
Ataliers Danças e Creacion de Còntes
-
Faire parlar lo país-La Ràbia dei Dieus
-
Lei Cantejadas de 2013
-
- 2013/2014
-
Grand Pres dei Joines de Ventabren 2013
-
Exposition: Carnaval es arribat
-
Faire parlar lo pais en Aigalièras (13)
-
La plaqueta de presentacion 2013/2014
-
Teatre: Leis aurelhas dau diable
-
Faire parlar lo país-La Ràbia dei Dieus
-
Ataliers Danças e Creacion de Còntes
-
Carnaval tradicionau: Lo Triò Petaçons
-
Musica: Leis estruments tradicionaus
-
Còntes de Provença
-
- 2014/2015
-
La plaqueta de presentacion 2014/2015
-
Teatre: Quesaquò e Mascomprès
-
Pres dei Jouine 2014 à Ventabren
-
Còntes de Provença
-
Musica: Leis estruments tradicionaus
-
Còntes e Musica
-
Exposition: Carnaval es arribat
-
Faire parlar lo país-La Ràbia dei Dieus
-
Carnaval tradicionau: Lo Triò Petaçons
-
Atalier Danças
-
Creacion de còntes
-
- 2015/2016
-
La plaqueta de presentacion 2015/2016
-
Musica: Leis estruments tradicionaus
-
Còntes de Provença
-
Creacion de Còntes
-
Spectacle de Noël: Le murmure du pastre
-
Teatre: Lo cese de Bertrand
-
Atalier Danças tradicionalas
-
Carnaval tradicionau: Lo Triò Petaçons
-
Faire parlar lo país-La Ràbia dei Dieus
-
Exposition: Carnaval es arribat
-
Cònte Musicau: lo violon dei bòscs
-
- 2016/2017
- Educacion Nacionala
29/07/2011
La lei sus lei lengas regionalas: una analisi per Alain Barthélémy

https://www.aeloc.fr/data/oc-articles.xml
Aquest article pareiguèt dins lo mesadier "Aquò d'Aquí" de julhet-aost de 2011, veire blòg http://aquodaqui.jimdo.com
DEBAT SENSA VÒTE AU SENAT LO 30 DE JUNH

Pas pron madurs
Les langues régionales constituent la pierre de touche qui sépare, dans la foule des députés et sénateurs, l’ombre de la lumière. Ceux qui s’obstinent à nous défendre mériteraient la palme du martyre, tant ils doivent être regardés comme des extraterrestres par la masse imperméable du bloc du refus. Il faut se rendre à l’évidence. Comme pour la bioéthique ou la liberté sexuelle, la France qui freine, encore largement majoritaire dans les palais de la République, campe sur son immaturité. Quel fakir pourra, d’un regard magique, hâter la maturation de la classe dirigeante pour qu’elle accouche enfin d’une législation d’aujourd’hui avant la fin du siècle ?
La gestacien de Gargantuan au vèntre de Gargamèla durèt pas mai de vonge mes. Aquela dau progèt de lèi sus lei lengas regionalas despassarà de luench tota gestacien umana o animala, e bessai que porrem dire aleluia! se fenisse en esquichadura. Pestelat a l’Assemblada Nacionala per lo govèrn, l’òustinacien dei champions de la Causa avié reüssit de programar au Senat un debat (de quatre oras !) sus una proposicien de lèi lo 30 de Junh.
Ladicha proposicien, preparada per lo senator socialista Robèrt Navarro, pasmens larjament edulcorada a part dau tèste escrich per lo gropa de travalh de l’Assemblada Nacionala, siguèt metodicament aclapada per la sauca governamentala, en la persona de Coleta Mélot, raportaira dau tèste, qu’avié pasmens pres la pena de consultar leis associaciens nacionalas de promocien dei lengas de França, e per lo pòrta-paraula dau govèrn Luc Châtel, tamben ministre de l’Educacien Nacionala.
Se n’i a que nen dòutavon encara, es clar que lo govèrn vòu pas d’una lèi, promessa pasmens per Micolau Sarkozy en plaça d’una sinhatura de la Charta Europenca dei lengas minoritaris, que nen siam plus meme a pantaiar, e leis arguments lei pus rancis son mai estats tirats deis inagotables placards de la Republica coma va siguèron tot de lòng dei dos siècles passats.
Une loi de régression ?
Lo nos ideologique tèn coma totjorn a l’unitat d’aquela Republica (sai pas perqué leis enemics de la Causa utilison totjorn aqueu mòt coma se lo nom de França èra pas pron pròpre), a l’inutilitat dei lengas regionalas per si vèndre sus lo marcat, e au refus de donar de drechs a n una comunautat.
Enfin, totei lei crentas que podiam aguer quand s’es començat de parlar de lèi si precison.
Aquì monte nen siam, es clar que soncòup lo govèrn fenissié per chanjar un còup de mai d’avìs e amagestrar una bolhaca legislativa a son biais que farié empassar coma d’abituda a sa majoritat, s’atrovariam dins una situacien bèn mai regressiva qu’aquela qu’avèm ara, e que, de legislacien minimalista en circularis bavardas mai utilisablas, permete de caminar chincherin.
Si rapelarem jamai pron que la legislacien atuala a suprimat la facultativitat de l’ensenhament de lenga regionala, condicien basica per multipliar leis escòlas bilengas o semi-bilengas, e que lei tèstes reglamentaris an pas entamenat l’unitat de l’occitan. Òr lo passagi òublijat per la demanda familhala es devengut lo credò òuficiau, e lo lobbying frenetique deis anti-mistralencs a commençat d’embugar lo lengagi òuficiau. Se Luc Châtel parla encara d’occitan, Coleta Mélot admete dejà lo plurau per lei lengas d’òc e separa l’occitan dau provençau. Après aguer mandat petar la lèi, lo govèrn nos amenaça d’una circulari, que ela au mens auran pas besonh de la far discutar au Parlament, e que pòu larjament brecar lo minimom qu’avèm.
Es que fau alòr s’anar garçar a la mar ? Li donarem pas aqueu plesir. Lei conclusiens mi sèmblon claras. Devèm remerciar caudament nòstrei champions e dire sènsa mai d’alònguis en totei que lei suplegam de nos laissar tranquiles tant qu’una generacien pron madura (sènsa talonar
) per nos far justici a pas arribat au poder.
E per preparar l’avenament dau Messia, nos resta de donar ben mai de teneson a nòstre travalh. Porrem pas escapar nautrei nimai a n un lobbying ben estigançat ; deurem si donar una argumentacien concentrada e poderosa per enfrominar l’acusacien cretina de comunautarisme, e enfin musclar la sinhificacien e la pratica de l’ensenhament per la rendre eisèmplari tot en demostrant que dòrbe de camins completament nòus a part dei rotinas de la pensada dòuminanta.
Alain Barthélemy-Vigouroux
Secretari de l'Aeloc
Secretari de l'Aeloc
Data de creacion : 29/07/2011 - 23:06
Darriera modificacion : 30/07/2011 - 11:45
Categoria : Archius - Divèrs-2011
Pagina legida 10588 còps
Darriera modificacion : 30/07/2011 - 11:45
Categoria : Archius - Divèrs-2011
Pagina legida 10588 còps