Siatz aquí :   Benvenguda » Collòqui 2015, Eigalièras
    Estampar la pagina...

Collòqui 2015, Eigalièras

XI° Colòqui de l’AELOC

LA LENGA D’ÒC E LA CANÇON CONTEMPORANA
 

FlyerColloquered.jpg
 

Lo XI° colòqui de l’AELOC s’es debanat coma previst lo dissata 14 de Novèmbre a n Eigaliera.

La proussimita deis atentat de Paris avié pausa la questien de sa tengudo. En acord emé lou Proumié Cònsou de la vilo, leis ourganisatour an decida de lou manteni. En preambule à la seanço, un óumàgi ei vitimo siguè rendu em’uno minuto de silènci.

 

La paraula istitucionala

Après la dobertura dau colòqui pèr lo Promier Cònso d’Eigaliera, lei pressas de paraula deis elegits èron naturalament borroladas pèr lei cicostancis. Lo Presidènt dau Consèu Regionau avié delegat lo conselher regionau Hervé Guerrera pèr adurre son sostèn ai participants : faguèt lo bilanç de la politica regionala au tèrme de l’atuala mandatura. Lo Vici-President dau Consèu Despartamentau dei Bocas dau Ròse, Brunon Genzana, delegat a la lenga d’òc e ai tradiciens provençalas, èra retardat pèr leis evenaments, e si presentèt pus tard sènsa prendre la paraula pèr pas interrompre lo fieu dau colòqui. Lo Presidènt dau Consèu Despartamentau deis Aups d’Auta Provença avié delegat Pèire Bonnet, cargat de missien pèr la lenga provençala, que faguèt lo tablèu deis aciens e dei progèts de son despartament pèr la lenga d’òc. Lo Presidènt dau Consèu Despartamentau de Vauclusa avié presentat seis escusas.

Jan-Jack Grenet, Ispeitor de l’Educacien Nacionala e Coordonator de l’ensenhament de la lenga regionala en Vauclusa, avié tambèn la carga de representar lo Direitor Academique dei Servicis de l’Educacien Nacionala dei Bocas dau Ròse emé l’Ispeitor Despartamentau Ajonch, retenguts totei dos pèr la situacien d’una escòla marselhesa recentament incendiada. Espausèt la situacien de la lenga dins son despartament, en mostrant son evolucien, seis empachas, lei remèdis e lei resultats. Matieu Poitavin, professor d’occitan-lenga d’òc a n Aurenja, prenié puei la paraula en presentant leis encorajaments dau Sindicat Nacionau deis Ensenhaires dau Segond Degrat.

colloque20151.jpg
 

La lengo e lou mitan escoulàri

La proumiero partido dóu coulòqui èro counsacrado à la situacien de l’ensignamen de la lengo d’o dins nouestro regien. Après la presentacien dei chifro prouvesi pèr lei Reitourat d’Ais-Marsiho e de Niço dins un diapourama realisa e coumenta pèr nouèstre coulègo Gièli Maille, tres intervencien èron previsto pèr adurre puei un escleiràgi sus tres questien emblematico de la situacien de la lengo. Nouàstrei coulègo de la Missien de Lengo Regiounalo dóu despartamen dei Bouco dóu Rose, après agué trasmés leis escuso de Madamo Anìo Portal, Ispeitriço de l’Educacien Naciounalo e Couourdounatriço de l’ensignamen de la lengo regiounalo dins lei Bouco dóu Rose, presentavon la situacien dins lou proumié degrad, especialamen dins leis escolo bilengo e leis escolo semi-bilengo, dicho centre d’ensignamen countinu de la lengo regiounalo, la naturo de soun intervencien pròchi leis ensignaire, lei proublèmo que rescountravon, lei soulucien que li adusien e lei proujèt que n’en resultavon.

Entenderiam puei nòstre colèga Glaudi Juniot, que s’esprimava en tant que Presidènt de l’Institut d’Estudis Occitans de Provença-Aups-Païs Niçard. Fòrt de son esperiènci de chèfe d’establiment, presentèt la situacien de l’occitan-lenga d’òc dins la reforma dei colègis. Tirèt de la reforma un bilanç nuançat, en mostrant seis intenciens legitimas, mai en sotalinhant lei riscas que presentava pèr la lenga, e lei biais de li faire faci. Enfin, nòstra colèga Maria-Francesa Lamotte, direitriça de l’escòla mairala de Pueglobier, espausava la tiera dei revendicaciens elaborada pèr la comissien Ensenhament e Formacien dau Forum d’Oc emé l’ajuda de l’AELOC e de l’Associacien dei Professors de Lenga Regionala de l’Academié de Niça.


colloque20153.jpg
 

Après un debat emé l’assistanço si durbié la segoundo partido dóu coulòqui, counsacrado à soun tèmo especifique. Lou sujèt èro endraia dins sa perspeitivo istourico pèr una intervencien de Siéuvan Chabaud, proufessour à l’Universita de Mount-Pelié, especialisto de l’obro dóu pouèto prouvençau de la Reneissènço Belaud de la Belaudiero, mai tambèn musician dins lou groupe Mauresca. Èro acoumpagna de Camihe Martel, journalisto, e musician éu tambèn, autour de l’óubràgi « Massilia Sound System, la façon de Marseille », sus lou famous groupe dóu meme noum.

couv_29731.jpg
 

Partenaris e Ajudas

La pausa permetèt de visitar lei nombrosei taulas deis espausants convidats au colòqui : Felibrige, Institut regionau d’Estudis Occitans, Espaci Occitan des Aups, leis ediciens Parlaren, leis escòlas bilengas Calandretas, la librarié d’Eigaliera, e de segur la taula de l’AELOC.
 

colloque20152.jpg

Lei divèrs partenàri de l’AELOC an naturalament oubra pèr lou sucès dóu coulòqui.
La Federacien deis Amics de l’lstrucien Laïca dei Bocas dau Ròse, que l’AELOC n’es aderènta , pairinejava coma d’abituda la manifestacien.
Foundatriça dau Forum d’Oc de la regien Provença-Aups-Còsta d’Asur, l’AELOC retrovava naturalament lei partenaris que si son rejonhuts dins aqueu recampament.
Lo Centre d’Oralitat de la Paraula d’Òc das Ais avié decidat de filmar tota la manifestacien, qu’un montagi nen serà disponible sus lo siti de l’AELOC ; porgissié tambèn una partida deis imagis destinats a ilustrar leis intevenciens. Ensin v’avié previst son president Joan-Pèire Belmon recentament decedat en qu siguèt rendut un òumagi de reconoissènça fonsa.
Michèu Neumuller, jornalista au mensuau Aquò d’Aquí, sueivié l’ensemble de la manifestacien, coma Patricia Dupuy pèr lo mensuau Prouvènço d’Aro, e Lisa Gros de Tè Vé Òc.

La Mediatèca dau Consèu Despartamentau deis Aups d’Auta-Provença avié balhat son esposicien sus lo renovelament de la musica d’espressien occitana, dispausada tot a l’entorn de la sala de conferènci. ((La vie en oc. Musique! Augustin Le Gall)


expo04.png

Leis Amics dau Vièlh Eigaliera avien tambèn aduch son sostèn au colòqui, amé la presenci de sa responsable.
Un batalhon d'ensenhaires e d’ensenharèlas s'es devoat pèr pòrge de lònga un acuelh de tria.
Enfin, una jardinarié d’Eigaliera, Lo jardin d’Anador, avié òufrit graciosament una polida decoracien vegetala.

 

La cansoun e la lengo : esperiènci e debat

La sessien si countuniavo emé l’intervencien counjouncho de Deidié Maurell, proufessour d’óucitan-lengo d’o à-z-Ais em’à Vitrolo, e Felipe Franceschi, musicoulogue à l’Universita d’à-z-Ais. Presentavon l’espetacle realisa emé lei licean de Deidié Maurell, Lei Viajaire dóu Rose, partènt dau tèste dóu Pouèmo dóu Rose de Frederi Mistral.
 

viajaires.png

Aquel espetacle siguè douna au Counsèu Regiounau dins la ceremounié d’óumàgi à Mistral à l’òucasien dau centenari de sa mouart, e siguè prima pèr lou juri dóu Grand Pres Literàri de Prouvènço à Ventabren en 2014. L’intervencien permetié de sesi leis intencien foundamentalo dóu proujèt de l’ensignaire, leis etapo de sa messo en plaço, lei resoun dei chausido musicalo en relacien emé lou tèste, lou biais que lei jouine si n’apouderavon.

Venguèt puei la taula ronda bailejada pèr la cantaira e compositriça Liza, tambèn jornalista a França 3, e Gièli Maille, conselher pedagogique despartamentau de musica e musician eu meme que recampava cinc autrei musicians pron representatius de la cançon occitana contemporana en Provènça, e qu’avien totei una esperiènci de la relacien emé lo mitan escolari : Magalì Bizot, Manu Théron, Miquèu Montanaro, Sieuvan Chabaud, Camilhe Martel.

colloque20154.jpg


Gièli Maille evocava la manifestacien bisanuala dei Cantejadas organisada pèr l’AELOC, coma eisèmple d’una interpenetracien de la creacien emé la pedagogié de la lenga, e chasque participant donèt son sentiment e son esperiènci sus lo tèma, avans de debatre emé lo publique.

Cantejadas2015(23).jpg
 

Lou coulòqui siguè clava mé lou councert douna pèr lei musician dóu groupe Cor de Lus, e la manifestacien s’acabè pèr un aperitiéu que prouloungè encaro uno longo passado lei noumbrous chàngi e countat de l’acuei e de la pauso, que soun tambèn un deis óujeitiéu d’aquélei recampamen.


cordelus1.jpg

L’AELOC adreiça sei pus vius remerciaments a la Comuna d’Eigaliera e ais Eigalierencs qu’an ajudat lo colòqui, au Consèu Regionau e au Consèu Despartamentau dei Bocas dau Ròse que li an aduch son ajuda financiera, ais elegits qu’an porgit son sostèn, ai representants de l’Educacien Nacionala e dei sindicats d’ensenhaires, ais associaciens partenaris dau colòqui, em’a totei lei participants, qu’an permés enca’n còup lo plen sucès d’aquela manifestacien.
 


Data de creacion : 29/11/2015 07:22
Categoria : Archius - Lei collòquis-Lo collòqui de 2013
Pagina legida 157632 còps

Reaccions a n'aquest article

Degun a pas encara laissat de comentari.
Siatz doncas lo primièr !

Formulari d'adesion a l'AELOc-pagament securisat amé CB

Per 2024

Propulsé par HelloAsso