La Botiga
Çò que fasèm
-
Bulletin intèrn
-
Projèctes culturaus
- + La plaqueta de presentacion 2019/2020
- + Spectacle de Noël: Le murmure du pastre
- + Carnaval tradicionau: Lo Triò Petaçons
- + Cònte Musicau: lo violon dei bòscs
- + Còntes de Provença
- + Atalier Danças tradicionalas
- + Creacion de Còntes
- + La Ràbia dei dieus
- + Carnaval es arribat
- + Creacion musicala amé Liza
- + Formulari de reservacion
-
Nòstreis intervencions
- + 26/02/2017-Corrier a M l’Inspector d’Academiá dei Bocas dau Ròse
- + 10/08/2016-Occitania, lo gròs embròlh
- + 20/07/2015-Corrier a M l’Inspecteur d’Académie
- + 12/06/2015-Corrier a M lo DASEN de Vau-clusa
- + 10/06/2015-Corrier a M lo DASEN dei Bocas dau Ròse
-
Proposicion de lei
- + 01/07/2011
La lei davant lei senators - + 29/05/2011
Corrier ai senators PACA - + 30/01/2011
Lo tèxte depausat per lo grope UMP - + 26/01/2011
Lo tèxte depausat per lo grope PS, UMP, Verds - + 22/09/2010
Proposicion de lei sus lei lengas regionalas: la responsa de J-J. Urvoas - + 08/09/2010
Proposicion de lei sus lei lengas regionalas: corrier ai deputats PACA - + 02/08/2010
Proposicion de lei sus lei lengas regionalas
- + 01/07/2011
-
Lo Forum d'òc
- + 01/12/2015-Corrier a M. le DASEN
- + 19/08/2015-Corrier au jornadier "la Provença"
- + 12/07/2015-Corrier a M le DASEN du 13
- + 02/07/2015-Corrier a M le DASEN dau 05
- + 02/07/2015-Corrier a M le DASEN dau 04
- + 12/06/2015-Corrier au rector Ac. Ais-Marselha
- + 11/06/2015-Corrier au rector Ac. Ais-Marselha
- + 28/04/2015-Corrier au rector Ac. Ais-Marselha
- + 6/05/2014
Corrier ai Conselhers regionaus PACA - + Aderar au Forum d'oc
- + Creacion dau Forum d'oc
- + La platafòrma dau Forum d'òc
- + Sessien plenièra dau forum d'oc 2014
-
Vida associativa
Adesion en linha
Podètz aderir a L'AELOc despuei lo site, e pagar vòstre escotisson en linha.
Ensenhament
-
Cors de provençau-lenga d'òc
-
Dins lei classas...
- + "Lo Oai Provençau" au lycèu de l'Arc d'Aurenja
- + Abrieu de 2013
Vernègue, a la recèrca de la Cabra d'Òr - + Collectatge en Camarga amé lei liceans dau licèu de l'Arc d'Aurenja
- + Projèctes culturaus: André Gabriel en Aubanha
- + Viatge escolar dins lei valaas occitanas d'Itàlia
- + 04/11/2010
Viladieu (84), jornada de sensibilisacion - + Jornadas de formacion dei professors dins la Vau-clusa
-
Leis articles d'Aquò-d'Aquí per la classa
-
Libres e pedagogia
Legit dins lo jornau...
-
"Accents", la revista dau Conseil Général 13
- + Quàsi 7000 escoulan fan de prouvençau
- + Creisse l'efectiu dei cors d'occitan- octòbre de 2008
- + Edicion de "Pelut"-març de 2006
- + Ensenhament dins lei collègis-decembre de 2007
- + Ensenhament dins lei collègis-mai de 2007
- + Ensenhament dins lo primari-març de 2008
- + Lei Cantejadas-setèmbre de 2008
- + Lo colloqui de l'Aeloc-genier de 2010
- + Quora lo provençau se renfòrça a l'escòla-decembre de 2009
- + Teatre: "Oc en scène"
-
Projèctes culturaus
-
Collòquis e rescòntres
-
Faire parlar lo país
Videòs
-
Projèctes culturaus
-
Cantejadas de 2011
-
Cantejadas de 2013
-
Cantejadas de 2015
-
Archius
- Lei collòquis
- Lo collòqui de junh 2004 a La Fara-deis-Oliviers
- Lo collòqui de junh de 2006
- Lo collòqui de novèmbre de 2009
- Lo collòqui de novembre de 2011
- Lo collòqui de novembre de 2013
- Lo collòqui 2015 en Eigalièras
- Nòstreis intervencions
- 2012
- 2011
- 2010
- 2009
- 2008
- Vida associativa
- Divèrs
- Projèctes culturaus
- 2008/2009
- 2009/2010
- 2010/2011
-
Musica: Leis instruments tradicionaus
-
Faire parlar lo país, Aups de Provença Auta, rendut-còmpte
-
Teatre: Estrange Estrangier
-
Carnaval tradicionau: Lo Triò Petaçons
-
Ataliers
-
Faire parlar lo país
-
La plaqueta de presentacion 2010/2011
-
Còntes de Provença
-
Lei jornadas de Perna,
rendut-còmpte -
Octòbre de 2010
Programa dei jornadas de Perna
-
- 2011/2012
-
Cantejadas de 2011, Rendut-compte
-
Faire parlar lo pais a Lanhas (84)
-
Ataliers Danças e Creacion de Còntes
-
Lise Gros en HauteProvence-décembre 2011
-
La plaqueta de presentacion 2011/2012
-
Musica: Leis estruments tradicionaus
-
Teatre: Patapim-Patapam
-
Carnaval tradicionau: Lo Triò Petaçons
-
Còntes de Provença
-
Faire parlar lo país-La Ràbia dei Dieus
-
La Mala ais Alboms
-
Ataliers Danças e Creacion de Còntes
-
- 2012/2013
-
La plaqueta de presentacion 2012/2013
-
Palmarès dau Pres dei Joines 2013
-
La Mala ais Alboms
-
Còntes de Provença
-
Musica: Leis estruments tradicionaus
-
Teatre: Quant còsta ?
-
Carnaval tradicionau: Lo Triò Petaçons
-
Ataliers Danças e Creacion de Còntes
-
Faire parlar lo país-La Ràbia dei Dieus
-
Lei Cantejadas de 2013
-
- 2013/2014
-
Grand Pres dei Joines de Ventabren 2013
-
Exposition: Carnaval es arribat
-
Faire parlar lo pais en Aigalièras (13)
-
La plaqueta de presentacion 2013/2014
-
Teatre: Leis aurelhas dau diable
-
Faire parlar lo país-La Ràbia dei Dieus
-
Ataliers Danças e Creacion de Còntes
-
Carnaval tradicionau: Lo Triò Petaçons
-
Musica: Leis estruments tradicionaus
-
Còntes de Provença
-
- 2014/2015
-
La plaqueta de presentacion 2014/2015
-
Teatre: Quesaquò e Mascomprès
-
Pres dei Jouine 2014 à Ventabren
-
Còntes de Provença
-
Musica: Leis estruments tradicionaus
-
Còntes e Musica
-
Exposition: Carnaval es arribat
-
Faire parlar lo país-La Ràbia dei Dieus
-
Carnaval tradicionau: Lo Triò Petaçons
-
Atalier Danças
-
Creacion de còntes
-
- 2015/2016
-
La plaqueta de presentacion 2015/2016
-
Musica: Leis estruments tradicionaus
-
Còntes de Provença
-
Creacion de Còntes
-
Spectacle de Noël: Le murmure du pastre
-
Teatre: Lo cese de Bertrand
-
Atalier Danças tradicionalas
-
Carnaval tradicionau: Lo Triò Petaçons
-
Faire parlar lo país-La Ràbia dei Dieus
-
Exposition: Carnaval es arribat
-
Cònte Musicau: lo violon dei bòscs
-
- 2016/2017
- Educacion Nacionala
Collòqui a Marselha:Qunte avenir pèr la lenga d’òc-l’occitan en Provença-Aups-Còsta d’Azur

https://www.aeloc.fr/data/oc-articles.xml
Sucès totau dóu Coulòqui regiounau de Marsiho
Creacien dau Forum d’Oc de la regien Provença-Aups-Còsta d’Azur
Creacien dau Forum d’Oc de la regien Provença-Aups-Còsta d’Azur
Lo colòqui que s’es debanat a Marselha lo 30 de Novèmbre, organisat pèr la coordinacien Anem, òc ! Provença, que l’AELOC n’es mèmbre, sus lo tèma Qunte avenir pèr la lenga d’òc-l’occitan en Provença-Aups-Còsta d’Azur, a provocat una mobilisacien eicecionala. A faugut refusar de desenas d’iscripciens, e lei 350 plaças de l’emiciucle de Marselha-Provença-Metropòli au Faròt èron toteis òucupadas pèr autant de personas qu’an sueivit lei debats m’una atencien passionada.
La direicien energico dóu Proufessour Mederi Gasquet-Cyrus a permés de gagna l’ambiciouso escoumesso de councentra dins uno après-dina un noumbre counsequènt d’aport d’infourmacien e de debat. Proun de questien pousquèron èstre pausado, emai aguèsse faugu acourchi lou tèms dei chàngi. Gràci à Jan-Pèire Belmon, chasque tèms dóu coulòqui siguè introudu pèr uno videò, l’ensèn deis intervencien e debat estènt enregistra pèr n’en faire un DVD edita pèr lou CEP d’òc.
Si tratava promier de travalhar sus la definicien de la lenga. L’intervencien dau linguïsta Claude Hagège a confirmat la concepcien defenduda pèr leis organisaires dau colòqui : una lenga unica, l’occitan o lenga d’òc, que si pratica unicament sota la forma d’una pluralitat dialeitala. A tambèn provesit una tiera de condiciens necessaris pèr sa revitalisacien ; lo segond ponch a òucasionat un debat animat, emé de contestaciens de còups que l’a pron escaufadas. Lo Professor José Deulofeu, de son caire, a demostrat coma lo caratère pluridialeitau de la lenga d’òc emé sa plaça centrala entre lei lengas romanas nen fasien l’òutìs ideau dau projèt d’intercompreneson dei lengas romanas que son chantier siguèt lançat fa d’anadas pèr l’Universitat das Ais : l’introducien de l’occitan dins lo dispositiu es estada anonçada.
La segoundo amiro èro de desgaja lei coundicien poulitico, soucialo, e ecounoumico de la proumoucien de la lengo. L’intervencien dóu deputa Paul Molac, qu’avié pas pouscu èstre presènt, siguè restituado pèr David Grosclaude ; permetié de passa en revisto leis empacho e lei poussibilita tant sus la presso en comte de la Charto éuroupenco dei lengo minouritàri emé sei proublèmo coustituciounau que sus leis avançado de la lèi Peillon pèr l’ensignamen e que sus lei proumesso de lèi pèr lei lengo regiounalo dei presidènt Sarkozy e Hollande.
Lei representants dei quatre regiens convidadas, Aquitani, Miejorn-Pirenèus, Ròse-Aups e Bretanha, presentèron cadun lei biais d’organisacien dau chantier dei lengas e seis avançadas dins sei regiens, permetènt d’utiles comparesons emé la nòstra. Introducha pèr una entrevista filmada dau direitor de l’entrepressa l’Occitana, la questien dei relaciens entre la lenga e lo desvelopament siguèt tratada pèr lo conselhier regionau Hervé Guerrera a partir de sa delegacien sus lo desvelopament duradìs e la planificacien regionala ; Belkacem Lounès espausèt coma s’articula la presènci dei doas lengas de la regien Ròse-Aups, l’occitan e l’arpitan, emé lei changis internacionaus qu’aduen de lengas concernant França, Italié e Sueissa.
Douos intervencien avien pèr sujèt la visibilita de la lengo dins uno poulitico loucalo. Après uno videò sus la coumuno de Couaràsa, Martino Caserio, ajouncho au cònsou de Mentan e Arleto Ollivier counseiero municipalo de-z-Ais delegado à la culturo prouvençalo fasien counouisse lei realisacien dei douos vilo en matèri tant de signaletico que de proumoucien de la lengo, emé l’acien dins lou doumèni de l’ensignamen, qu’uno videò sus lou role de l’escolo avié deja anounça. Enfin, la relacien emé leis àutrei lengo de Franço siguè tratado dins l’intervencien dau Proufessour Salem Chaker, partènt de l’eisèmple de l’implantacien e de la proumoucien dóu berbère en Franço e especialamen en Prouvènço.
La tresièma amira èra de preparar la convergènci regionala dei fòrças de sostèn a la lenga, apielada sus la definicien de l’occitan-lenga d’òc comuna au corrènt mistralenc coma au corrènt occitanista. Anonçada dre la dobertura dau colòqui dins la presentacien de la coordinacien Anem, òc pèr Alan Barthélemy-Vigouroux, fasié la conclusien de la brilhanta sintèsi de Felipe Langevin, qu’anonçava la creacien dau Forum d’òc destinat a donar ais elegits e au publique un interlocutor rassemblat e fiable recampant l’ensèms de la militança pèr la lenga. Perspetivas confirmadas, emé de testimònis de sostèn e d’encorajament, pèr leis intervenciens finalas d’Aïcha Sif, presidènta de la Comissien Cultura dau Consèu Regionau, e d’Andrieu Guinde, vici-presidènt dau Conseu Generau dei Bocas dau Ròse delegat a la lenga d’òc e a la cultura provençala, empachat pèr son ospitalisacien, e dicha pèr lo Majorau Patrice Gauthier.
L’acuei, la pauso, e lou tèms de l’aperitiéu an favourisa de chàngi noumbrous dins un ambien dei pus amistadous.

La direicien energico dóu Proufessour Mederi Gasquet-Cyrus a permés de gagna l’ambiciouso escoumesso de councentra dins uno après-dina un noumbre counsequènt d’aport d’infourmacien e de debat. Proun de questien pousquèron èstre pausado, emai aguèsse faugu acourchi lou tèms dei chàngi. Gràci à Jan-Pèire Belmon, chasque tèms dóu coulòqui siguè introudu pèr uno videò, l’ensèn deis intervencien e debat estènt enregistra pèr n’en faire un DVD edita pèr lou CEP d’òc.
Si tratava promier de travalhar sus la definicien de la lenga. L’intervencien dau linguïsta Claude Hagège a confirmat la concepcien defenduda pèr leis organisaires dau colòqui : una lenga unica, l’occitan o lenga d’òc, que si pratica unicament sota la forma d’una pluralitat dialeitala. A tambèn provesit una tiera de condiciens necessaris pèr sa revitalisacien ; lo segond ponch a òucasionat un debat animat, emé de contestaciens de còups que l’a pron escaufadas. Lo Professor José Deulofeu, de son caire, a demostrat coma lo caratère pluridialeitau de la lenga d’òc emé sa plaça centrala entre lei lengas romanas nen fasien l’òutìs ideau dau projèt d’intercompreneson dei lengas romanas que son chantier siguèt lançat fa d’anadas pèr l’Universitat das Ais : l’introducien de l’occitan dins lo dispositiu es estada anonçada.
La segoundo amiro èro de desgaja lei coundicien poulitico, soucialo, e ecounoumico de la proumoucien de la lengo. L’intervencien dóu deputa Paul Molac, qu’avié pas pouscu èstre presènt, siguè restituado pèr David Grosclaude ; permetié de passa en revisto leis empacho e lei poussibilita tant sus la presso en comte de la Charto éuroupenco dei lengo minouritàri emé sei proublèmo coustituciounau que sus leis avançado de la lèi Peillon pèr l’ensignamen e que sus lei proumesso de lèi pèr lei lengo regiounalo dei presidènt Sarkozy e Hollande.
Lei representants dei quatre regiens convidadas, Aquitani, Miejorn-Pirenèus, Ròse-Aups e Bretanha, presentèron cadun lei biais d’organisacien dau chantier dei lengas e seis avançadas dins sei regiens, permetènt d’utiles comparesons emé la nòstra. Introducha pèr una entrevista filmada dau direitor de l’entrepressa l’Occitana, la questien dei relaciens entre la lenga e lo desvelopament siguèt tratada pèr lo conselhier regionau Hervé Guerrera a partir de sa delegacien sus lo desvelopament duradìs e la planificacien regionala ; Belkacem Lounès espausèt coma s’articula la presènci dei doas lengas de la regien Ròse-Aups, l’occitan e l’arpitan, emé lei changis internacionaus qu’aduen de lengas concernant França, Italié e Sueissa.
Douos intervencien avien pèr sujèt la visibilita de la lengo dins uno poulitico loucalo. Après uno videò sus la coumuno de Couaràsa, Martino Caserio, ajouncho au cònsou de Mentan e Arleto Ollivier counseiero municipalo de-z-Ais delegado à la culturo prouvençalo fasien counouisse lei realisacien dei douos vilo en matèri tant de signaletico que de proumoucien de la lengo, emé l’acien dins lou doumèni de l’ensignamen, qu’uno videò sus lou role de l’escolo avié deja anounça. Enfin, la relacien emé leis àutrei lengo de Franço siguè tratado dins l’intervencien dau Proufessour Salem Chaker, partènt de l’eisèmple de l’implantacien e de la proumoucien dóu berbère en Franço e especialamen en Prouvènço.
La tresièma amira èra de preparar la convergènci regionala dei fòrças de sostèn a la lenga, apielada sus la definicien de l’occitan-lenga d’òc comuna au corrènt mistralenc coma au corrènt occitanista. Anonçada dre la dobertura dau colòqui dins la presentacien de la coordinacien Anem, òc pèr Alan Barthélemy-Vigouroux, fasié la conclusien de la brilhanta sintèsi de Felipe Langevin, qu’anonçava la creacien dau Forum d’òc destinat a donar ais elegits e au publique un interlocutor rassemblat e fiable recampant l’ensèms de la militança pèr la lenga. Perspetivas confirmadas, emé de testimònis de sostèn e d’encorajament, pèr leis intervenciens finalas d’Aïcha Sif, presidènta de la Comissien Cultura dau Consèu Regionau, e d’Andrieu Guinde, vici-presidènt dau Conseu Generau dei Bocas dau Ròse delegat a la lenga d’òc e a la cultura provençala, empachat pèr son ospitalisacien, e dicha pèr lo Majorau Patrice Gauthier.
L’acuei, la pauso, e lou tèms de l’aperitiéu an favourisa de chàngi noumbrous dins un ambien dei pus amistadous.
Alan Barthélemy-Vigouroux
Secretari de l’AELOC
Data de creacion : 26/07/2015 - 15:12
Categoria : Archius - Lei collòquis-Lo collòqui de novembre de 2013
Pagina legida 7229 còps
Categoria : Archius - Lei collòquis-Lo collòqui de novembre de 2013
Pagina legida 7229 còps